L’evolució del consum de drogues constitueix en cada país un fenomen dinàmic, condicionat per múltiples factors de caràcter social i econòmic, amb origen i dimensions tant internacionals, com nacionals i locals.
En conseqüència, qualsevol intervenció que aspiri a millorar significativament aquesta situació s’ha d’abordar necessàriament des de plantejaments estratègics integrals, desenvolupats en cadascun dels diferents contextos institucionals i territorials. Així, des de la perspectiva espanyola, els esforços s’han de destinar a optimitzar la coordinació de totes les institucions i tots els agents implicats i emmarcar-los en l’àmbit de les polítiques socials i de salut pública, mitjançant la fixació d’unes prioritats raonables, assumibles i assequibles.
A l’Estat espanyol, la comprensió institucional sobre la multicausalitat dels problemes vinculats al consum de drogues va servir de base perquè, a partir de l’aprovació del Pla Nacional sobre Drogues el 1985, s’articulés una política que, en general, ha estat i continua sent un referent de qualitat en el marc de la Unió Europea (UE).
L’estratègia reconeix els canvis importants que hi ha hagut en les diferents variables que conflueixen en el fenomen de les drogues i el seu entorn en els últims anys, a fi d’afrontar amb garanties d’èxit els reptes plantejats.
